El propi aprenentatge com a història: la meva experiència a l'aula de NTICEDU

Propi aprenentatge en l’assignatura NTICEDU
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Des d’un enfocament constructivista dels processos d’ensenyament i aprenentatge, es pretén potenciar la reflexió i donar elements teòrics i pràctics per fer possible la valoració del paper de les TIC com a eines mediadores de situacions educatives per promoure-hi l’aprenentatge significatiu.
Índex	Contingut (la informació  que s’ha omplert  és referida a l’alumna)
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament	3 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Les utilitzo a classe i les tinc incorporades a  la meva vida diària: per formar-me, per treballar, per informar-me, per distreure’m, per explicar-me al món, per comunicar-me, etc.
Tipus d’escola	Universitat Oberta de Catalunya
Localització del centre	Universitat a distància, per tant se segueixen les activitats habitualment des del propi domicili particular.
Connexió	ADSL
Localització dels recursos tecnològics	Ordinador de sobretaula a l’habitació d’estudi del domicili particular.
Situació sòcio - econòmica de l’alumna	No l’explico perquè no us vull fer plorar…
CONTEXT DEL CAS
Nivell dels alumnes	Sóc  estudiant de Psicopedagogia (amb el títol a un semestre vista), mestra en Educació Primària, amb un Màster de Recerca en Didàctica Matemàtica i actualment tinc la Tesi Doctoral en progrés…
Àrea / unitat	Assignatura Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació en Educació  de la llicenciatura de Psicopedagogia.
FITES EN EL CAS
Activitats planificades a la sessió o unitat	ACT 1: Presentació mitjançant un vídeo; creació d’un blog i respondre autoavaluació inicial amb confecció de mapa conceptual inicial sobre les nocions de Ciència, Tecnologia, Societat i Educació(compartir-ho en el blog també) ACT 2: Debat estructurat argumentant al voltant del corrent CTS; intervenció final de síntesi del debat; avaluació de l’activitat ACT 3: Confecció d’un nou mapa conceptual sobre CTSE (després de llegir materials i participar en el debat); compartir-lo en el blog; informe sobre el propi aprenentatge, argumentant canvi conceptual (o no) comparant el dos mapes conceptuals; compartir conclusions en el blog; autoavaluació. ACT 4: Disseny i implementació d’un projecte basat en una situació problemàtica per a l’alumnat i que comporti aprenentatge significatiu; confecció d’un mapa conceptual sobre el projecte i la seva fonamentació teòrica; informe sobre el projecte i autoavaluació; compartició del projecte i del propi aprenentatge al blog en forma d’història (segons model Kite); Coavaluació
Nivell d’aprenentatge esperat	S’espera que realitzem les activitats segons les pautes i utilitzem el blog com a portafoli, un testimoni de nostre aprenentatge en relació a la noció de TE, construït durant el nostre recorregut per l’assignatura
Tipus d’activitat	Activitats d’ampliació i reestructuració de models mentals referents al disseny de pràctiques educatives  mitjançant TE i la seva influència en l’augment de significativitat de l’ensenyament i aprenentatge  mitjançant l’argumentació i la contra argumentació i, posteriorment, també mitjançant la pràctica i la reflexió sobre aquesta pràctica.
ACTIVITATS DEL CAS
Tecnologies utilitzades	Pàgina web de l’assignatura i les seves aplicacions (fòrums, fòrum de debat, tauler, correu electrònic, etc.); smartphone per gravar vídeo; You Tube; Twitter; qüestionaris d’avaluació de Google Drive; programari CMAPS Tools; blog; processador de textos Word .
Raó per la qual la fa servir	La pàgina web perquè és l’eina mediadora de tot l’ensenyament aprenentatge de la UOC; el CMAPS perquè és una bona eina per fer mapes semàntics que, segons Jonassen (2003), contribueixen  a la reestructuració  i ampliació dels propis models mentals, la qual cosa contribueix a que es doni canvi conceptual; el blog com a portafoli i com a eina per compartir les reflexions, el coneixement
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Ús d’eines tecnològiques per a construir i compartir el coneixement i disseny de pràctiques educatives mediades per TIC per portar la teoria a la pràctica i reflexionar sobre l’experiència.
Dificultats trobades	És una assignatura que requereix molta dedicació de temps i un alt compromís cognitiu per a realitzar les activitats amb la profunditat que es demana. La realització de mapes conceptuals que relacionin bé tots els conceptes principals formant una xarxa requereix un molt bon domini de tot el contingut. El disseny i portada a la pràctica del projecte ha estat una tasca complexa i a la qual he hagut de dedicar moltes hores. Tot plegat, al final compensa en relació al propi l’aprenentatge però penso que la feina que ha calgut fer no és proporcional als crèdits de l’assignatura i en certs moments aquest fet desmotiva.
Ajuda / col·laboració emprada	La col·laboració de la professora de l’escola on vaig poder posar en pràctica el meu projecte.
Rol del professor	Té un rol de guia i assessor, conductor de l’assignatura, organitzador  de les tasques i el material, dinamitzador del diàleg entre alumnes en els fòrums i també ha donat ànims quan ha vist que defallíem.
Rol de l’estudiant	Col·laborador amb la resta de l’alumnat, explorador de conceptes i relacions, exposició  reflexions amb argumentacions pròpies, reflexió davant de les argumentacions alienes i contra argumentacions per a negociar significats. Dissenyadora d’activitat i professora/assessora quan s’ha dut a la pràctica
RESULTATS
Observacions	Al final haurem pogut realitzar totes les activitats (encara que en certs moments em semblava inabastable) Tot plegat, al final compensa en relació al propi l’aprenentatge però penso que la feina que ha calgut fer no és proporcional als crèdits de l’assignatura i en certs moments aquest fet desmotiva.
Avaluació de l’aprenentatge	S’avaluen algunes de les nostres produccions (blog, informes, mapes conceptuals, debat i síntesi, etc) segons les rúbriques que ens han estat enviades en format d’autoavaluació i també es té en compte la coavaluació entre companys de l’assignatura.
Lliçó apresa pel professor	Espero que estigui ben content del resultat d’aquest semestre!

HISTÒRIA COMPLERTA

Amiga, estudiant de la UOC que el proper semestre farà aquesta assignatura: Encara estàs fent PAC a aquestes alçades del semestre? No em diguis! Aixxx, pobra! I de quina assignatura? De Noves Tecnos?! Però si la pensava fer el semestre vinent! Explica’m què us han fet fer, va!

Gemma: Buff! Està bé, és interessant i s’aprèn molt però és una súper feinada. Prepara’t a pencar de valent!

Amiga: I de què va?Necessites saber molta informàtica? Per què ja saps que jo sóc bastant patata amb això dels ordinadors…

Gemma: Ui, no! No et preocupis pel nivell d’informàtica perquè és assequible i, a més, el fòrum d’aquesta assignatura bull, tothom t’ajuda molt,…hi ha molt bon rotllo! Mira, aquesta assignatura, sobretot, m’ha fet reflexionar sobre el paper de la tecnologia a les nostres vides i a l’escola en concret. I no és tan senzill com sembla perquè hi ha moltes coses que les pensem d’una manera sense haver-hi reflexionat mai, ens les creiem perquè les hem sentit dir i les repetim, incorporant-les al nostre discurs. En alguns casos diem unes ximpleries increïble i ens quedem tan panxes. Està bé pensar-hi per no funcionar a base de creences i poder pensar críticament. M’ha anat molt bé per formar-me una opinió argumentada.

Amiga: A veure, posem un exemple d’aquestes creences de què parles?

Gemma: Doncs, si t’interessa pots visitar el meu blog http://nticedugss.blogspot.com/ que n’hi trobaràs diverses. Però, mira, per exemple, t’has plantejat mai si és el canvi tecnològic el que determina el canvi social o si és al revés que el canvi social és el determinant del canvi tecnològic?

Amiga: Jo sempre he pensat que és la tecnologia el que determina el canvi social…però ara que ho dius…

Gemma: Doncs, a l’assignatura ens han posat exemples (vídeos, lectures, etc.) que ens han obligat a pensar sobre tot de temes relacionats amb el que s’anomena corrent CTS i hem participat en un debat…

Amiga: Buff! Un debaaaat…

Gemma: No! Ha estat un debat molt estructurat on havíem de participar seguint unes normes d’argumentació. Ha estat  interessant per reflexionar. Acaben adonant-te de què moltes vegades caiem en determinismes que no deixen de ser una postura reduccionista que limita molt la visió del paper de la Tecnologia en relació a la Ciència i a la Societat. Com a docents és imprescindible conèixer-ho per no reproduir aquests esquemes a l’escola.

Amiga: I després del debat?

Gemma: Abans del debat hem fet un mapa conceptual amb els conceptes que et deia (Tecnologia, Ciència, Societat i Educació). Fa riure perquè, en general hem posat quatre fletxes i quatre relacions. Després de fer les activitats del debat n’hem fet un altre i… pots comprovar al meu blog com han crescut aquests mapa en comparació de l’altre! Llavors, hem hagut de fer un informe sobre el nostre propi aprenentatge i argumentar si crèiem que havíem experimentat canvi conceptual, és a dir, si hi havia hagut aprenentatge significatiu.

Amiga: I com els has fet aquests mapes?

Gemma: Amb un programa que et pots baixar gratuïtament que es diu CMAPS Tools que va molt bé i queden molt guais! S’hi poden posar colors i diferents dissenys, pots anar guardant versions diferents i després les pots compartir en diversos formats d’arxiu, el que tu escullis.

Fer un mapa d’aquests costa molt perquè has de tenir al cap tots els conceptes que has après i, després repassar-lo bé, perquè sempre en trobes algun que no recordaves i que el pots relacionar però que t’obliga a moure-ho tot. Malgrat tot, amb el programa aquest és relativament senzill incorporar canvis. Se’n diu construir un model semàntic.

Amiga: D’això jo en dic una activitat que et deixa el cap ben moblat, tots els coneixements ben posats i classificats, llestos per a fer-los servir quan els necessitis…

Gemma: Després … seu a la cadira… van haver de dissenyar una activitat en base a la teoria d’un autor que es diu Jonassen i…agafat! portar-la a la pràctica també! Després vam haver de fer-ne un informe explicant l’experiència fil per randa.

Amiga: Mareta! Quina feinada! Però t’ho deuries passar bomba!

Gemma: Sí perquè vaig tenir l’oportunitat de dissenyar una activitat seguint la teoria i veure el que passava en la pràctica. Va ser realment enriquidor, perquè et fa pensar molt, sobre com aprenen els nanos, sobre què els motiva, com l’enfocament d’una activitat i les expectatives mútues poden limitar-ne o potenciar-ne l’aprenentatge…

Amiga: I què és això d’en Jonassen, que em deies? Quin tipus d’activitats són?

Gemma: T’encantarà! Es tracta, per dir-ho breument, de dissenyar activitats tenint en compte els interessos reals dels teus alumnes. Partir de problemes que els preocupen o interessen a ells per pautar una activitat que els serveixi per construir coneixement al voltant d’aquell centre d’interès. El fet de partir d’allò que els és proper dóna sentit a l’aprenentatge  i  la necessitat de resoldre el seu problema els motiva, els dóna “les ganes” d’aprendre, fa de motor de l’aprenentatge. Els continguts apresos d’aquesta manera, construïts al voltant d’un problema “real”, són molt més significatius i són més duradors que els provenen d’un aprenentatge memorístic. Està clar amb aquest tipus d’experiències que els continguts no es poden ficar dins del cap d’un estudiant, sinó que se’ls ha de fer seus, ha de construir el seu coneixement a base de negociar significats sobre els seu compromís conceptual, davant d’una conflicte cognitiu capaç de desequilibrar els seus esquemes de coneixement o models mentals. Durant aquest procés de reequilibri, que requereix d’un alt compromís cognitiu és quan es pot acabar donant un canvi conceptual , que en el millor dels casos quan hi ha un alt nivell de reflexió (metacognitiva) serà intencional.

Amiga: Ei, ei! D’acord (qualsevol et contradiu!) però, i  la tecnologia? On és?

Gemma: Ah! Bé…tranquil·la…és que en aquesta assignatura no s’estudia la tecnologia en si mateixa sinó que es parteix d’un enfocament constructivista de l’ensenyament i aprenentatge, on la tecnologia hi fa un paper de mediació, de facilitadora de l’aprenentatge. Què?  T’animes?