El meu projecte com a cas: investigant el feudalisme en Ciències Socials

Investigant el feudalisme en Ciències Socials
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
L’alumnat s’ha implicat en una investigació, mediada per un blog, al voltant d’unes restes arqueològiques d’un monjo jerònim trobades recentment. A través de les tasques proposades per seguir la investigació, els equips de treball cooperatiu han après significativament els continguts curriculars referents a història medieval (feudalisme), tenint l’oportunitat de concretar-los en un context proper com és el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Amb aquesta metodologia de treball també es pretenia influir en la cohesió del grup-classe perquè millorés el clima de l’aula.
Índex	Contingut
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament	3 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Les utilitzo a classe i les tinc incorporades a  la meva vida diària: per formar-me, per treballar, per informar-me, per distreure’m, per explicar-me al món, per comunicar-me, etc.
Tipus d’escola	Secundària
Localització del centre	Barri cèntric de la ciutat de Badalona
Connexió	Internet. Alta velocitat
Localització dels recursos tecnològics	Aula d’informàtica ; totes les aules tenen un ordinador connectat a un canó amb una pantalla; ordinadors portàtils que poden connectar-se a la Wi-Fi des de totes les aules
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Classe mitja
CONTEXT DEL CAS
Nivell dels alumnes	2n curs d’Educació Secundària Obligatòria
Àrea / unitat	Ciències Socials
FITES EN EL CAS
Activitats planificades a la sessió o unitat	§ Presentació de la informació de cada línia d’investigació en forma de vídeo (gravat amb el mòbil) § Mapa conceptual de la informació relacionant-la amb totes les línies d’investigació (amb el programari CMAP Tools) § Participació en un concurs de preguntes § Formulació d’hipòtesis i conjectures amb argumentació
Nivell d’aprenentatge esperat	Aprendre les característiques del feudalisme a Catalunya i saber utilitzar aquest coneixement per a resoldre el cas plantejat, treballant de forma cooperativa.
Tipus d’activitat	Projecte de contingut curricular organitzat al voltant d’una investigació (o anàlisi) de cas vinculat al context.
ACTIVITATS DEL CAS
Tecnologies utilitzades	(1) Blog que organitza les fonts primàries i secundàries d’informació (Google Drive per emmagatzemar documents, enllaços a programari i a altres blogs i webs).       http://stjeroni.blogspot.com/ (2) Mòbils (smartphones) per gravar les vídeo-presentacions. (3) Programari CMAP Tools per fer els mapes conceptuals. (4) Power Point per a les exposicions de les professores i per passar les preguntes del concurs. (5) Qüestionaris de Google Drive.
Raó per la qual la fa servir	(1) El blog, perquè em sembla la millor manera de tenir emmagatzemada organitzada la informació i els documents de la seqüència didàctica, alhora que és una forma atractiva, interactiva i funcional de fer-la arribar als destinataris. (2) Els mòbils perquè és una forma de donar una utilitat instructiva, útil realment, a un aparell que els adolescents tenen “prohibit” a l’escola pel mal ús que es creu que en poden fer. (3) El CMAPS perquè és un programari lliure de molt fàcil ús que facilita la confecció de mapes semàntics que ajuden a la reestructuració i ampliació dels mapes mentals de l’alumnat. (4) El Power Point perquè és una eina molt útil (per a les professores en aquest cas) per preparar la informació que es vol exposar a tota la classe a l’hora, projectant-la en una pantalla. (5) Els qüestionaris perquè són una eina útil i atractiva per fer una enquesta de participació anònima a tots els participants i de tenir molt ràpidament un resum de resultats visual que es pot utilitzar per treure unes primeres conclusions.
Naturalesa de les activitats (tasques cognitives a realitzar)	Utilització d’eines tecnològiques per:  (1) cercar i tractar la informació; (1)(2)(3)compartir el coneixement; (3)realitzar mapes semàntics; (3)(4)posar a prova els coneixements; (5) opinar de forma raonada.
Dificultats trobades	En la gravació del vídeo (2), si no el feien seguit, després l’havien d’editar per ajuntar-lo, vaig donar per fet que ho sabrien fer amb el Movie Maker i alguns grups no ho van saber fer.   En la utilització del CMAPS (3), els grups eren massa grans i com que no es va donar l’opció de treballar-hi compartint-lo en línia, hi havia alguna persona que fàcilment es despenjava de la tasca.
Ajuda / col·laboració emprada	La tutora del grup és llicenciada en història i la professora de Ciències Socials del grup i ajudava a l’alumnat en el tractament i la comprensió de la informació, encaminant-los amb preguntes que els ajudessin a trobar la informació que necessitarien per a resoldre la tasca.
Rol de la professora	És la responsable de l’organització de les tasques. Fa de guia de l’alumnat en les activitats de recerca,  orientant-lo i ajudant-lo a comprendre, a tractar la informació  i a resoldre problemes relacionats amb la tècnica, quan ho demana o quan detecta que ho necessita i aprèn al seu costat.
Rol de l’estudiant	Investigador que recerca i tracta la informació per transformar-la en coneixement disponible per a mobilitzar-lo en la formulació de conjectures i hipòtesis raonades.
RESULTATS
Observacions	Els alumnes participen del projecte molt motivats i realitzen les tasques, encara que per a confeccionar el mapa conceptual més complet necessitarien més temps que el que es va programar.
Avaluació de l’aprenentatge	S’avaluen: els diferents productes de l’alumnat de cada tasca (vídeo, mapa conceptual i argumentació final); la participació de cada alumne en el concurs de preguntes; els qüestionaris que han completat els estudiants abans i després del projecte.
Lliçó apresa pel professor	Que l’alumnat es mostra molt motivat quan se li planteja un repte i es pren l’estudi com una tasca necessària per un fi: poder pensar en una solució del problema. Que la confecció d’un mapa conceptual requereix un esforç cognitiu important, cal donar el temps suficient per realitzar-lo. Si s’ha de fer de manera col·lectiva s’ha de facilitat que tots els alumnes del grup hi puguin participar a l’hora.

HISTÒRIA COMPLERTA

Amiga mestra: Explica’m la teva darrera experiència d’educació, amb  nanos de 2n ESO em vas dir, oi? A quina escola estaves? És que t’he vist anar molt atabalada…vas poder acabar abans de les vacances de Nadal?

Gemma: Sí. Potser ens hagués calgut una mica més de temps per anar bé… (Mmmm…ho tindré en compte per la propera vegada) però era important acabar-ho abans de les vacances perquè tallar-ho els hagués fet perdre el fil a molts. Estava en una escola del centre de Badalona, una escola petita d’una sola línia. Ens ho vam passar molt bé! Per l’última sessió ens vam anar a esmorzar a Sant Jeroni de la Murtra!

Amiga mestra: Sí? I per què?
Gemma: Ja t’ho vaig explicar…no te’n recordes? Volíem que aprenguessin el tema del feudalisme de Ciències Socials però també era una ocasió perquè treballessin d’una altra forma a la que estaven acostumats, que es necessitessin els uns als altres. Se’m va acudir inventar-me un projecte. Els vaig explicar als alumnes que jo estava fent investigació i que m’inventava projectes i noves formes d’ensenyar i que m’havia assabentat de què els arqueòlegs del Museu de Badalona havien trobar al monestir de Sant Jeroni una tomba d’un monjo  que, al analitzar-la, els havia fet pensar que podia haver estat assassinat. Els vaig proposar que, alhora que els experts investigaven, nosaltres també ho podríem fer i veure quines conclusions arribàvem, si les nostres s’assemblaven a les seves, quan sortissin publicades.

Amiga mestra: Però això, és veritat? No, oi? I s’ho van creure?

Gemma: Dona…al començament feien una cara de poc convençuts i convençudes però quan els vaig ensenyar el blog amb la notícia de la troballa…tu l’has vista? Em va quedar convincent, no? Llavors, van començar a fer preguntes i vam engegar les màquines.

Amiga mestra:  Esclar, el blog hi va ajudar a engrescar-los, segur…

Gemma: La veritat és que per organitzar la seqüència de tasques i la informació que volíem que trobessin i  llegissin, va anar perfecte! A més, és molt visual i pràctic per al alumnes perquè poden entrar i sortir i llegir rellegir tantes vegades com vulguin, sense perdre’s res. Va anar molt bé.

Amiga mestra: I com ho vas organitzar per assegurar-te que tots se n’assabentaven de tots els materials?

Gemma:  Primer vam fer uns grups d’investigació i cadascun s’especialitzava en una línia, llavors compartien la informació amb la resta de grups mitjançant un vídeo que havíem confeccionat ells mateixos seguint un guió de preguntes de la seva guia d’investigació. Després, fèiem nous grups, formats per un alumne de cada línia d’investigació. Aquests nous grups feien un mapa conceptual per relacionar la informació de totes les línies d’investigació, tenint en compte el “problema” plantejat.

Amiga mestra: I amb què feien els vídeos? I el mapa conceptual?

Gemma: Els vídeos amb els seus mòbils i el mapa amb el programari lliure CMAP Tools que és molt fàcil d’instal·lar i d’utilitzar.  Abans et deia que hauríem hagut de tenir una mica més de temps perquè me’n vaig adonar que fer aquest mapa els va anar molt bé per tenir les idees clares però a l’hora s’adonaven que hi havia conceptes que no recordaven bé i els havien de tornar a consultar. Aquesta forma de treballar els va anar molt bé per organitzar el seu coneixement però necessita el seu temps.

També cal controlar l’amplitud del grup i que tots (o cada dos) tinguin un ordinador amb què contribuir en aquest mapa col·lectiu perquè sinó sempre n’hi ha que es distreuen i perden el fil. Cal treballar amb el CMAP a la xarxa per poder-lo compartir amb diversos ordinadors a l’hora.

Amiga mestra: I aquestes dues tasques és tot el que avaluaves?

Gemma: Bé, també vaig organitzar una mena de concurs amb preguntes que projectava amb un Power Point. S’ho van passar súper bé! I van demostrar que sabien i recordaven molts detalls…perquè hi havia algunes preguntes ben difícils!

Amiga mestra: I com vas organitzar l’espai per treballar?

Gemma: Els vídeos els van fer amb els seus mòbils, com et deia abans, i els vam deixar anar a les aules que hi haguessin buides i al pati. Després ho van descarregar a l’ordinador de la classe. La resta d’activitats les vam fer a l’aula d’informàtica o a la classe amb ordinadors portàtils. L’escola té connexió ADSL i Wi-Fi

 Amiga mestra: I m’has dit que veu anar a Sant Jeroni, oi?

Gemma: Sí vam anar amb autobús i una estoneta a peu. Vam fer la visita guiada que ofereix el Museu. Vaig haver de parlar amb el monitor uns dies abans perquè no m’aixafés la guitarra i si li feien preguntes sobre la tomba “fictícia” fes veure que sabia de què li estaven parlant… Va anar molt bé, els va seguir el corrent tota l’estona,…els alumnes feien una cara….!

Al final de la visita cada grup va exposar les seves hipòtesis i vam valorar la seva validesa entre tots. La majoria d’hipòtesis resultants van resultar plausibles i era una tasca difícil perquè havien de saber relacionar les proves inicials amb els coneixements sobre la vida quotidiana en un monestir medieval que havien treballat i construït entre tots. Vaja que havien de mobilitzar els aprenentatges per a formular les hipòtesis a base “d’imaginació informada”. Van haver grups més competents que d’altres però, en general, tots se’n van sortir prou bé.

Amiga mestra: A tu t’agrada això de les tecnologies, oi?

Gemma: No és que m’agradin o no m’agradin. És que és una eina més que tenim al nostre abast i com a educadores crec que les hem d’utilitzar. Hem de saber quines possibilitats tenen i quines limitacions, quins potencial i quins perills amaguen, si volem donar una educació integral als nostres alumnes. Jo les tinc incorporades a la meva vida quotidiana i, com que cada dia surten coses noves que els més joves coneixen primer que ningú, són una bona manera d’aprendre dels teus alumnes, d’acostar-t’hi i poder canviar el rol tradicional de professora que té la veritat i el coneixement absolut. Si aquesta visió canvia, l’enfocament de l’educació també pot canviar i l’alumnat es pot tornar més responsable del seu propi aprenentatge i ser més crític. Això els atorga autonomia, molt important en aquesta etapa adolescent, per anar-se preparant per a la transició a la vida adulta.

Amiga mestra: Repetiries l’experiència amb els meus alumnes i amb mi?

Gemma: Quan vulguis! Ja veuràs com val la pena veure que els teus alumnes aprenen amb tantes ganes! Ens ho passarem de conya, ja ho veuràs!

El propi aprenentatge com a història: la meva experiència a l'aula de NTICEDU

Propi aprenentatge en l’assignatura NTICEDU
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Des d’un enfocament constructivista dels processos d’ensenyament i aprenentatge, es pretén potenciar la reflexió i donar elements teòrics i pràctics per fer possible la valoració del paper de les TIC com a eines mediadores de situacions educatives per promoure-hi l’aprenentatge significatiu.
Índex	Contingut (la informació  que s’ha omplert  és referida a l’alumna)
CONTEXT GENERAL
Experiència en ensenyament	3 anys
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Les utilitzo a classe i les tinc incorporades a  la meva vida diària: per formar-me, per treballar, per informar-me, per distreure’m, per explicar-me al món, per comunicar-me, etc.
Tipus d’escola	Universitat Oberta de Catalunya
Localització del centre	Universitat a distància, per tant se segueixen les activitats habitualment des del propi domicili particular.
Connexió	ADSL
Localització dels recursos tecnològics	Ordinador de sobretaula a l’habitació d’estudi del domicili particular.
Situació sòcio - econòmica de l’alumna	No l’explico perquè no us vull fer plorar…
CONTEXT DEL CAS
Nivell dels alumnes	Sóc  estudiant de Psicopedagogia (amb el títol a un semestre vista), mestra en Educació Primària, amb un Màster de Recerca en Didàctica Matemàtica i actualment tinc la Tesi Doctoral en progrés…
Àrea / unitat	Assignatura Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació en Educació  de la llicenciatura de Psicopedagogia.
FITES EN EL CAS
Activitats planificades a la sessió o unitat	ACT 1: Presentació mitjançant un vídeo; creació d’un blog i respondre autoavaluació inicial amb confecció de mapa conceptual inicial sobre les nocions de Ciència, Tecnologia, Societat i Educació(compartir-ho en el blog també) ACT 2: Debat estructurat argumentant al voltant del corrent CTS; intervenció final de síntesi del debat; avaluació de l’activitat ACT 3: Confecció d’un nou mapa conceptual sobre CTSE (després de llegir materials i participar en el debat); compartir-lo en el blog; informe sobre el propi aprenentatge, argumentant canvi conceptual (o no) comparant el dos mapes conceptuals; compartir conclusions en el blog; autoavaluació. ACT 4: Disseny i implementació d’un projecte basat en una situació problemàtica per a l’alumnat i que comporti aprenentatge significatiu; confecció d’un mapa conceptual sobre el projecte i la seva fonamentació teòrica; informe sobre el projecte i autoavaluació; compartició del projecte i del propi aprenentatge al blog en forma d’història (segons model Kite); Coavaluació
Nivell d’aprenentatge esperat	S’espera que realitzem les activitats segons les pautes i utilitzem el blog com a portafoli, un testimoni de nostre aprenentatge en relació a la noció de TE, construït durant el nostre recorregut per l’assignatura
Tipus d’activitat	Activitats d’ampliació i reestructuració de models mentals referents al disseny de pràctiques educatives  mitjançant TE i la seva influència en l’augment de significativitat de l’ensenyament i aprenentatge  mitjançant l’argumentació i la contra argumentació i, posteriorment, també mitjançant la pràctica i la reflexió sobre aquesta pràctica.
ACTIVITATS DEL CAS
Tecnologies utilitzades	Pàgina web de l’assignatura i les seves aplicacions (fòrums, fòrum de debat, tauler, correu electrònic, etc.); smartphone per gravar vídeo; You Tube; Twitter; qüestionaris d’avaluació de Google Drive; programari CMAPS Tools; blog; processador de textos Word .
Raó per la qual la fa servir	La pàgina web perquè és l’eina mediadora de tot l’ensenyament aprenentatge de la UOC; el CMAPS perquè és una bona eina per fer mapes semàntics que, segons Jonassen (2003), contribueixen  a la reestructuració  i ampliació dels propis models mentals, la qual cosa contribueix a que es doni canvi conceptual; el blog com a portafoli i com a eina per compartir les reflexions, el coneixement
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Ús d’eines tecnològiques per a construir i compartir el coneixement i disseny de pràctiques educatives mediades per TIC per portar la teoria a la pràctica i reflexionar sobre l’experiència.
Dificultats trobades	És una assignatura que requereix molta dedicació de temps i un alt compromís cognitiu per a realitzar les activitats amb la profunditat que es demana. La realització de mapes conceptuals que relacionin bé tots els conceptes principals formant una xarxa requereix un molt bon domini de tot el contingut. El disseny i portada a la pràctica del projecte ha estat una tasca complexa i a la qual he hagut de dedicar moltes hores. Tot plegat, al final compensa en relació al propi l’aprenentatge però penso que la feina que ha calgut fer no és proporcional als crèdits de l’assignatura i en certs moments aquest fet desmotiva.
Ajuda / col·laboració emprada	La col·laboració de la professora de l’escola on vaig poder posar en pràctica el meu projecte.
Rol del professor	Té un rol de guia i assessor, conductor de l’assignatura, organitzador  de les tasques i el material, dinamitzador del diàleg entre alumnes en els fòrums i també ha donat ànims quan ha vist que defallíem.
Rol de l’estudiant	Col·laborador amb la resta de l’alumnat, explorador de conceptes i relacions, exposició  reflexions amb argumentacions pròpies, reflexió davant de les argumentacions alienes i contra argumentacions per a negociar significats. Dissenyadora d’activitat i professora/assessora quan s’ha dut a la pràctica
RESULTATS
Observacions	Al final haurem pogut realitzar totes les activitats (encara que en certs moments em semblava inabastable) Tot plegat, al final compensa en relació al propi l’aprenentatge però penso que la feina que ha calgut fer no és proporcional als crèdits de l’assignatura i en certs moments aquest fet desmotiva.
Avaluació de l’aprenentatge	S’avaluen algunes de les nostres produccions (blog, informes, mapes conceptuals, debat i síntesi, etc) segons les rúbriques que ens han estat enviades en format d’autoavaluació i també es té en compte la coavaluació entre companys de l’assignatura.
Lliçó apresa pel professor	Espero que estigui ben content del resultat d’aquest semestre!

HISTÒRIA COMPLERTA

Amiga, estudiant de la UOC que el proper semestre farà aquesta assignatura: Encara estàs fent PAC a aquestes alçades del semestre? No em diguis! Aixxx, pobra! I de quina assignatura? De Noves Tecnos?! Però si la pensava fer el semestre vinent! Explica’m què us han fet fer, va!

Gemma: Buff! Està bé, és interessant i s’aprèn molt però és una súper feinada. Prepara’t a pencar de valent!

Amiga: I de què va?Necessites saber molta informàtica? Per què ja saps que jo sóc bastant patata amb això dels ordinadors…

Gemma: Ui, no! No et preocupis pel nivell d’informàtica perquè és assequible i, a més, el fòrum d’aquesta assignatura bull, tothom t’ajuda molt,…hi ha molt bon rotllo! Mira, aquesta assignatura, sobretot, m’ha fet reflexionar sobre el paper de la tecnologia a les nostres vides i a l’escola en concret. I no és tan senzill com sembla perquè hi ha moltes coses que les pensem d’una manera sense haver-hi reflexionat mai, ens les creiem perquè les hem sentit dir i les repetim, incorporant-les al nostre discurs. En alguns casos diem unes ximpleries increïble i ens quedem tan panxes. Està bé pensar-hi per no funcionar a base de creences i poder pensar críticament. M’ha anat molt bé per formar-me una opinió argumentada.

Amiga: A veure, posem un exemple d’aquestes creences de què parles?

Gemma: Doncs, si t’interessa pots visitar el meu blog http://nticedugss.blogspot.com/ que n’hi trobaràs diverses. Però, mira, per exemple, t’has plantejat mai si és el canvi tecnològic el que determina el canvi social o si és al revés que el canvi social és el determinant del canvi tecnològic?

Amiga: Jo sempre he pensat que és la tecnologia el que determina el canvi social…però ara que ho dius…

Gemma: Doncs, a l’assignatura ens han posat exemples (vídeos, lectures, etc.) que ens han obligat a pensar sobre tot de temes relacionats amb el que s’anomena corrent CTS i hem participat en un debat…

Amiga: Buff! Un debaaaat…

Gemma: No! Ha estat un debat molt estructurat on havíem de participar seguint unes normes d’argumentació. Ha estat  interessant per reflexionar. Acaben adonant-te de què moltes vegades caiem en determinismes que no deixen de ser una postura reduccionista que limita molt la visió del paper de la Tecnologia en relació a la Ciència i a la Societat. Com a docents és imprescindible conèixer-ho per no reproduir aquests esquemes a l’escola.

Amiga: I després del debat?

Gemma: Abans del debat hem fet un mapa conceptual amb els conceptes que et deia (Tecnologia, Ciència, Societat i Educació). Fa riure perquè, en general hem posat quatre fletxes i quatre relacions. Després de fer les activitats del debat n’hem fet un altre i… pots comprovar al meu blog com han crescut aquests mapa en comparació de l’altre! Llavors, hem hagut de fer un informe sobre el nostre propi aprenentatge i argumentar si crèiem que havíem experimentat canvi conceptual, és a dir, si hi havia hagut aprenentatge significatiu.

Amiga: I com els has fet aquests mapes?

Gemma: Amb un programa que et pots baixar gratuïtament que es diu CMAPS Tools que va molt bé i queden molt guais! S’hi poden posar colors i diferents dissenys, pots anar guardant versions diferents i després les pots compartir en diversos formats d’arxiu, el que tu escullis.

Fer un mapa d’aquests costa molt perquè has de tenir al cap tots els conceptes que has après i, després repassar-lo bé, perquè sempre en trobes algun que no recordaves i que el pots relacionar però que t’obliga a moure-ho tot. Malgrat tot, amb el programa aquest és relativament senzill incorporar canvis. Se’n diu construir un model semàntic.

Amiga: D’això jo en dic una activitat que et deixa el cap ben moblat, tots els coneixements ben posats i classificats, llestos per a fer-los servir quan els necessitis…

Gemma: Després … seu a la cadira… van haver de dissenyar una activitat en base a la teoria d’un autor que es diu Jonassen i…agafat! portar-la a la pràctica també! Després vam haver de fer-ne un informe explicant l’experiència fil per randa.

Amiga: Mareta! Quina feinada! Però t’ho deuries passar bomba!

Gemma: Sí perquè vaig tenir l’oportunitat de dissenyar una activitat seguint la teoria i veure el que passava en la pràctica. Va ser realment enriquidor, perquè et fa pensar molt, sobre com aprenen els nanos, sobre què els motiva, com l’enfocament d’una activitat i les expectatives mútues poden limitar-ne o potenciar-ne l’aprenentatge…

Amiga: I què és això d’en Jonassen, que em deies? Quin tipus d’activitats són?

Gemma: T’encantarà! Es tracta, per dir-ho breument, de dissenyar activitats tenint en compte els interessos reals dels teus alumnes. Partir de problemes que els preocupen o interessen a ells per pautar una activitat que els serveixi per construir coneixement al voltant d’aquell centre d’interès. El fet de partir d’allò que els és proper dóna sentit a l’aprenentatge  i  la necessitat de resoldre el seu problema els motiva, els dóna “les ganes” d’aprendre, fa de motor de l’aprenentatge. Els continguts apresos d’aquesta manera, construïts al voltant d’un problema “real”, són molt més significatius i són més duradors que els provenen d’un aprenentatge memorístic. Està clar amb aquest tipus d’experiències que els continguts no es poden ficar dins del cap d’un estudiant, sinó que se’ls ha de fer seus, ha de construir el seu coneixement a base de negociar significats sobre els seu compromís conceptual, davant d’una conflicte cognitiu capaç de desequilibrar els seus esquemes de coneixement o models mentals. Durant aquest procés de reequilibri, que requereix d’un alt compromís cognitiu és quan es pot acabar donant un canvi conceptual , que en el millor dels casos quan hi ha un alt nivell de reflexió (metacognitiva) serà intencional.

Amiga: Ei, ei! D’acord (qualsevol et contradiu!) però, i  la tecnologia? On és?

Gemma: Ah! Bé…tranquil·la…és que en aquesta assignatura no s’estudia la tecnologia en si mateixa sinó que es parteix d’un enfocament constructivista de l’ensenyament i aprenentatge, on la tecnologia hi fa un paper de mediació, de facilitadora de l’aprenentatge. Què?  T’animes?