HIPÒTESIS
- L’ús de la tècnica del mapa conceptual (amb programari informàtic CMAP) ha facilitat la representació gràfica dels meus models mentals (els inicials i els posteriors al procés d’aprenentatge), resultant ser una eina útil per fer la comparació entre meus coneixements previs i el resultat del meu aprenentatge.
- L’argumentació, mediada per un entorn virtual, promou el canvi conceptual.
- Aquest treball de revisió i anàlisi del propi procés d’aprenentatge, que dóna com a producte el present informe, és útil per fer una reflexió meta cognitiva que promou l’autoregulació i l’autonomia.
CONCLUSIONS
En el present informe s’ha
exposat l’anàlisi comparativa realitzada sobre els dos mapes conceptuals realitzats
amb el programari CMAP, corresponents al propi mapa mental sobre la relació
existent entre els conceptes de Tecnologia, Ciència, Societat i Educació (el corresponent als coneixements previs i el
realitzat després de l’estudi dels materials i de la participació en el debat).
També s’han revisat les respostes a l’avaluació inicial.
El programari CMAP ha
facilitat que, partint d’un model inicial (el mapa conceptual incipient que
s’inicia amb la relectura de l’article de Domènech i Tirado,2002)
i, a mesura que el meu model mental s’anava enriquint amb la nova informació
que obtenia (fruit de la lectura dels materials teòrics de suport de
l’assignatura, fruit del procés a seguir per poder participar i intervenir en els debats, etc.) pogués plasmar-ho en el
mapa conceptual. Moltes vegades aquesta ampliació conceptual requeria una
reestructuració de tota la xarxa (de la mateixa manera que es reestructuraven
els esquemes de coneixement del meu model mental) que no
hagués estat possible (cada vegada s’hagués hagut de començar de nou amb el
perill de perdre informació) sense aquesta eina informàtica.
Gràcies a la possibilitat que dóna el
programari
d’anar guardant còpies dels diversos estadis del creixement d’aquest mapa, s’ha pogut realitzar una comparació informada
del canvi conceptual experimentat.
Les dades que es desprenen
de l’anàlisi comparativa, tal i com s’han exposat en els apartats anteriors
corresponents, mostren que el mapa conceptual confeccionat posteriorment al
procés d’aprenentatge guiat per l’estudi dels materials referenciats i per la
participació en el debat estructurat, presenta una quantitat molt considerable
de nous conceptes amb sengles nous enllaços de relació. Aquests nous conceptes
(amb els inicials) s’organitzen al voltant d’un nou concepte central, la
Tecnologia Educativa, que, alhora, es
representa relacionat en el nou mapa amb tots els conceptes àncora del mapa de
coneixements previs, el que pot significar que hi ha hagut una reestructuració
dels esquemes de coneixement i, per tant, hi ha hagut aprenentatge
significatiu. Així doncs, des de la
perspectiva de Jonassen, es pot afirmar que hi ha hagut canvi conceptual.
Tal i com afirma Jonassen (2003), en el procés cap el canvi conceptual
l’estudiant, mitjançant un procés cognitiu, construeix teories pròpies,
interactuant amb la nova informació fins assolir un nivell en què aquesta nova informació sigui comprensible,
coherent, plausible, i retòricament d’acord amb els seus models conceptuals.
En aquest sentit, la
nostra activitat d’exploració i manipulació de la nova informació, es va
plantejar a partir de la participació en un debat estructurat en diferents
opcions, com ja s’ha descrit anteriorment. Les nostres intervencions en aquest
debat les vam haver de preparar de forma
argumentativa i contra argumentativa (seguint el model de Toulmin) defensant un
certa postura determinista, en el meu cas, tecnològica. El context de debat, participant en una
discussió col·lectiva, va incentivar la nostra capacitat d’argumentar, ja que les problemàtiques i els exemples que
es presentaven obligaven a revisar a la llum de la nova informació totes
aquelles pròpies opinions i creences que fins al moment havíem donat per bones.
Aquesta recerca d’arguments, dades i exemples per
defensar la nostra postura davant els companys de l’aula implicava una metacognició vinculada, doncs,
al canvi conceptual pel fet de ser responsable d’aquests qüestionament dels
propis sabers i creences.
De la mateixa manera,
darrere aquest informe hi ha tota una tasca d’anàlisi i revisió de tot el
procés d’aprenentatge propi que m’ha fet evocar molts moments d’aquests dies
passats, tornant a revisar allò que ja havia donat per après i, encara anant
ampliant la meva xarxa conceptual a base de cercar arguments per aquestes
conclusions finals. Tot aquest procés, doncs, m’ha servit per ser conscient de
com he après. És a dir, he pogut
traslladar el focus d’allò que estava aprenent cap a com ho estava aprenent per
entendre-ho. Es pot afirmar que
aquesta revisió del funcionament de la pròpia activitat cognitiva promou
l’empoderament educatiu.
En resum, es pot concloure l’informe afirmant que les tres hipòtesis de treball plantejades es
validen.
RESSENYES:
Domenech, M.; Tirado, F.J. (2002). Ciència, tecnologia i
societat: nous interrogants per a la psicologia.
Jonassen, D. (2003). Les
TIC i la construcció del coneixement. En J. Cabero (Coord.) Noves tecnologies de la informació i la
comunicació en l’educació, Mòdul 2 [material en web]. Barcelona: UOC.
